La creació d'un escrit
Escriure bé és una tasca d'una certa complexitat. No podem agafar el bolígraf i posar-nos tot seguit a guixar paper. Hem de tenir clar que el codi escrit no admet la mateixa improvisació que el codi oral, en què no cal explicar el context o situació en què ens trobem. El text escrit ha de ser autònom, ha d' «explicar-se per ell mateix» (nosaltres, els emissors, no hi serem pas per a aclarir els dubtes que pugui haver-hi).
FASES DEL PROCÉS DE CREACIÓ D’UN TEXT
1. Planificació
· Anàlisi de la situació comunicativa
· Producció d’idees
· Organització de les idees
2. Redacció
· Fer diversos esborranys
3. Revisió
· Revisar els diferents aspectes d’un en un.
Les fases del procés de creació d'un text escrit
Abans d'escriure ens caldrà, en primer lloc, aturar-nos a pensar. Haurem d'aclarir com és l'acte comunicatiu que volem dur a terme (quin és el tema, el destinatari, la finalitat...), quines idees volem transmetre, en quin ordre, etc. Tot just després arribarà el moment de posar-nos a escriure. Per tal d'aconseguir que l'escrit digui allò que volem, els bon escriptors necessiten fer diversos esborranys, rellegir moltes vegades el que van redactant, introduir-hi elements, fer-hi rectificacions, etc. I no és fins que n’estan satisfets que passen l'escrit en net i el fan arribar al destinatari. Escriure bé, com cuinar o pintar bé, és una tasca lenta, que ens hem de prendre sense presses.
Tot seguit et donarem algunes pautes perquè puguis millorar la teva manera d'escriure. Considerarem que el procés de creació d'un escrit inclou tres fases: planificació, redacció i revisió.
FASES DEL PROCÉS DE CREACIÓ D'UN TEXT
1. Planificació
· Anàlisi de la situació comunicativa
· Producció d'idees
· Organització de les idees
2. Redacció
• Fer diversos esborranys
3. Revisió
1.
LA PLANIFICACIÓ DE L’ESCRIT
1.1. Anàlisi de la situació comunicativa
Si volem enfocar bé un text, cal que analitzem amb calma els diferents factors que intervenen en l'acte comunicatiu:
• A QUI ens adrecem?
Qui és el destinatari: és una sola persona (o diverses)? Com pensa? Quins coneixements té sobre el tema? Li tenim confiança?
• QUÈ li volem comunicar?
Quin és el contingut del missatge: de quin tema parlarem? Quines idees hi inclourem? A què farem referència?
• PER QUÈ li escrivim?
L’escrit sorgeix com a resposta a alguna necessitat, a alguna situació, etc. i pretén alguna finalitat (o objectiu): queixar-se, demanar un favor, convèncer, lloar, narrar, divertir, crear, explicar, descriure, etc. També això ha de quedar clar: si demanem un favor com si ens queixéssim, per exemple, és molt probable que no aconseguim els nostres propòsits.
• COM ens hem d' expressar?
Hi ha determinades classes de document que ens seran especialment útils per als nostres objectius. Si hem de demanar feina, ens serà útil escriure una carta i adjuntar-hi un currículum; si hem de fer arribar una notícia urgent a algú per escrit, el més pràctic serà enviar-li un telegrama; si volem vendre alguna cosa, el millor serà redactar un anunci. Doncs bé, la carta, el currículum, el telegrama i l'anunci són classes de document o generes textuals.
Segons quin sigui el grau de familiaritat que tinguem amb el destinatari, la imatge que vulguem donar de nosaltres mateixos, el canal, el tema, etc., farem servir un registre o estil de llengua determinat (col·loquial, culte ... ), adaptat a les característiques del context situacional i de la classe de text.
No és el mateix adreçar-se a algú a qui tenim molta confiança que a algú que sentim molt distant: en el primer cas podríem enviar una postal divertida, escrita a mà, en un registre molt informal (tractant de tu) i en un to cordial (potser humorístic); en el segon cas, en canvi, enviarem una carta formal (tractant de vostè), escrita a màquina. Tampoc no podem escriure de la manera com parlem. Si conversem cara a cara, compartim lloc i temps, però en escriure una carta no compartim ni lloc ni temps. En l'escrit, doncs, haurem de reconstruir el nostre context situacional.
1.2. Producció d'idees
Sovint ens quedem aturats davant la pàgina en blanc sense saber què dir. Aleshores farem bé de recórrer a diverses tècniques per a produir idees:
• Fem una «pluja d'idees», és a dir, apuntem tal com raja tot allò que se'ns vagi acudint amb relació al tema (sense redactar res, només fent una llista de paraules clau). No ens hem de preocupar ni per la presentació, ni per la gramàtica: el que ara importa és que no se'ns escapi ni una sola idea!
• Fem-nos tota mena de preguntes:
Si hem de descriure un objecte, ens podem preguntar: com és (pel que fa a la forma, color, textura, olor, gust, etc.), a què s'assembla?, quines propietats té?, de quines parts consta?, per a què serveix?, etc.
Si narrem un fet, ens podem preguntar: a qui li va ocórrer?, amb qui anava?, quan va passar?, on?, com eren els protagonistes dels fets?, quina en va ser la causa?, quines conseqüències va comportar?, he estat jo testimoni d'alguna cosa semblant?, etc.
Si donem instruccions, podem preguntar-nos: quines accions s'han de dur a terme?, per què?, en quin ordre?, etc.
• Documentem-nos en enciclopèdies, diaris, revistes, etc.
1.3. Organització de les idees
Amb les tècniques anteriors hem aconseguit tenir més idees. Però, les tenim apuntades d'una manera desordenada, sense gaire ordre ni lògica. Perquè el destinatari pugui entendre el nostre text, cal que les hi oferim amb la màxima coherència. Això ens obligarà a seleccionar les idees que realment li interessin i a organitzar-les.
És bo que aquestes operacions es puguin plasmar: d'una manera gràfica, per exemple a través d'un mapa conceptual que és una representació gràfica en què es relacionen i s' organitzen conceptes. El mapa conceptual expressa l'organització de les idees d'una manera semblant a com es fa en els organigrames de les empreses: ha de contenir les idees disposades jeràrquicament, és a dir, ha de deixar clara la gradació de les idees, de més importants a menys importants. L'última operació abans de l'escriptura serà decidir en quin ordre escriurem les idees i quines aniran en cada part de l' estructura del text (introducció, desenvolupament i conclusió). De vegades n’hi haurà prou de numerar-les; d’altres vegades, però, ens caldrà tornar a copiar la informació en un altre esquema, en què anotarem les idees en forma de frase o sintagma.
COM ES FA UN MAPA CONCEPTUAL
1.Hem de seleccionar les idees que ens interessa destacar sobre un tema.
2.Hem d’escriure les idees tot connectant-los amb línies o fletxes.
3.Hem d’ordenar les idees de més general a més concret. Si cal, hi inclourem exemples.
4.Hem de destacar la idea més general (o tema), ja sigui posant-la en la part superior; ja sigui emmarcant-la d’una manera especial, etc.
PLANIFICACIÓ DE L'ESCRIT
Anàlisi de l'acte comunicatiu
· A QUI ens adrecem?
· QUÈ li volem comunicar?
· PER QUÈ li escrivim?
· COM ens hem d'expressar? (classe de document, registre)
Producció d'idees
· Fem una «pluja d'idees»
· Fem-nos preguntes
· Documentem-nos
Organització de les idees
· Seleccionem les idees interessants
· Organitzem-les (mapa conceptual)
· Ordenem-les (esquema)
2.
Redacció de l’escrit
Un cop aclarida l’organització de les idees que hem de transmetre, ja podem posar-nos a redactar les frases de manera entenedora per al lector: si el que hem de redactar és una classe molt determinada de document (una carta, un informe, una notícia, etc.), és aconsellable que ens basem en algun model.
Ara és el moment d’anar posant una frase darrere l’altra i d’anar construint els paràgrafs que inclouran les nostres idees. Hem d’escriure seguit, sense aturar-nos en aspectes massa concrets ( encara que dubtem en una paraula concreta, farem bé de tirar endavant; ja hi tornarem després, i si cal, la corregirem). El que importa en aquesta fase és no perdre de vista els aspectes globals (no desviar-nos del tema, tenir present a qui ens adrecem i amb quina finalitat ho fem, etc.).
Per a aconseguir-ho, ens caldrà rellegir constantment el que anem escrivint. Com que sovint haurem de rectificar, és aconsellable deixar marges amples i força espai entre les línies dels diferents esborranys que anirem fent.
En principi, hem d’anar seguint el pla que ens hem traçat en l’esquema. Però no hem d’oblidar que l’escriptura és un instrument de reflexió i que, tot redactant, se’ns acudiran noves idees que caldrà incloure, mentre que no en posarem de velles. Escriure és un continu fer, desfer i refer fins a aconseguir aquell text que s’acosta a les nostres expectatives.
3.
Revisió de l’escrit
Amb els diversos esborranys, ens anirem aproximant a la imatge mental que ens havíem fet del nostre escrit abans de començar a compondre'l.
Si no és així, caldrà treballar-hi encara més fins que respongui als nostres objectius: potser haurem de generar noves idees, reestructurar certs aspectes del text, etc. No ens ha de saber gens de greu haver-lo de refer en part o totalment.
Si no és així, caldrà treballar-hi encara més fins que respongui als nostres objectius: potser haurem de generar noves idees, reestructurar certs aspectes del text, etc. No ens ha de saber gens de greu haver-lo de refer en part o totalment.
Si el text ja té prou consistència, podrem centrar-nos en els aspectes concrets, com corregir-ne les «faltes», polir-ne l'estil (buscar un vocabulari més precís, unes construccions ben clares per a la nostra audiència). No vulguem fer-ho tot alhora: cal que ens hi dediquem selectivament (primer en revisem diferents punts ortogràfics, seguidament la morfosintaxi, després el lèxic... ). És el moment de consultar molt el diccionari, les gramàtiques, etc.
Abans de donar el text per llest, però, convé que el tornem a llegir; així podrem comprovar com queda després dels darrers canvis. En aquesta nova lectura hem d'imaginar-nos que en som el destinatari. Com que sovint fem dir a l'escrit allò que, ben mirat, no diu, fóra sempre bo que poguéssim donar a llegir a algú altre o el poguéssim deixar «reposar»: amb la ment descansada, el llegirem amb «uns altres ulls» i ens serà més fàcil de detectar-hi punts febles. Probablement encara caldrà fer-hi els últims retocs.
Superat aquest darrer «control de qualitat», ja podem passar l’últim esborrany «en net», posant-hi el títol (o títols) que hi escaigui i mirant perquè la presentació sigui impecable, ja que aquesta és la versió definitiva, la que arribarà al lector.
ACTiviTATs
1. Analitza cadascuna d'aquestes situacions comunicatives i omple la graella indicant: qui és l'emissor, qui és el destinatari, quina finalitat (o finalitats) es pretén i quina classe d'escrit pot ser la més convenient.
Finalitats: informar, queixar-se, sol·licitar; felicitar, lloar, fer memòria, persuadir, etc.
Classes de document: instància, esquela en un diari, nota a l'agenda, carta al director, felicitació, anunci publicitari, carta formal, notícia,etc.
Situació A
El gremi de fabricants fa conèixer a tota la població la defunció d'un dels seus socis. Situació B
Els estudiants de l'Institut adrecem un escrit al regidor del Servei Municipal de Medi Ambient perquè faci instal·lar un contenidor per al reciclatge de paper a la sortida del Centre.
Situació C
L’empresa Sortell publica un escrit molt curt en què fa quedar molt bé els seus productes per tal d'augmentar-ne la venda.
Situació D
El Ramon s'apunta quin dia haurà de presentar els problemes de matemàtiques a fi de no descuidar-se de fer-los.
Situació A Situació B Situació C Situació D
Emissor
Receptor
Finalitat
Classe de document
2. Analitza aquestes situacions comunicatives buscant-hi els mateixos elements que teníem en compte en I’exercici anterior.
Situació A
L’Artur fa saber a la directora de I'administració local de la Renfe la seva indignació per I'estat deplorable en què es troba I'estació de la vila.
Situació B
Fem saber als conciutadans que una organització no governamental local ha rebut un important guardó nacional per la meritòria tasca que està duent a terme.
Situació C
Demanes un gual a I'Ajuntament per tal que cap cotxe no pugui aparcar davant del garatge de casa teva.
Situació D
Desitgeu a una companya que passi un bon dia d'aniversari.
¡
3. A continuació t'oferim una sèrie de frases que farem servir per a construir un text. El text resultant haurà de ser clar, concís i ben travat. Haurà de contenir tota la informació donada (i només aquesta informació).
ü Ordena les frases de la part inferior de la pagina i converteix-les en una notícia periodística, tal com fem en l'exemple.
Model:
Un avi amagava a casa seva tones de deixalles
1.L’Ajuntament ja n'ha tret catorze camions plens.
2.El descobriment d'aquest gran «magatzem» d'escombraries ha causat estupefacció.
3.L’avi tenia amuntegades a casa seva tones de deixalles.
4.Els veïns ja feia temps que es queixaven de la pudor.
5.Encara resten per netejar diverses estances de la casa.
6.Al barri de Sants, a Barcelona, la policia ha detingut l'avi.
• Cal partir de la base que tot text constitueix una unitat comunicativa. Per tant, caldrà que ordenem les frases per tal d'obtenir un «fil argumental" coherent. Una ordenació viable és la 6-3-4-2-1-5 (si bé són possibles altres ordenacions i, en conseqüència, altres textos). Perquè
el text quedi ben cohesionat, caldrà expressar certes relacions lògiques (oposició, conseqüència, etc.) per mitjà de nexes, evitar les repeticions fent ús de pronoms o d'elements sobreentesos, etc.
el text quedi ben cohesionat, caldrà expressar certes relacions lògiques (oposició, conseqüència, etc.) per mitjà de nexes, evitar les repeticions fent ús de pronoms o d'elements sobreentesos, etc.
Possible redacció:
Al barri de Sants, a Barcelona, la policia ha detingut un avi que tenia amuntegades a casa seva tones de deixalles. Tot i que els veïns ja feia temps que es queixaven de la pudor, el descobriment d'aquest gran «magatzem» d'escombraries ha causat estupefacció. L’Ajuntament ja n'ha tret catorze camions plens, però encara resten per netejar diverses estances de la casa.
La policia salvà un adolescent suïcida gràcies al telèfon
1.La policia va trobar-lo inconscient.
2.El noi tenia setze anys.
3.La Telefònica localitzà en pocs minuts l'adreça.
4.El noi digué que s'anava a suïcidar-se.
5.El van poder salvar amb un rentat d'estómac i medicaments.
6.Un noi trucà per telèfon a la policia d'Alacant.
7.La policia acudí a l'adreça.
8.Al seu costat hi havia una capsa d'analgèsics buida.
9.El policia que hi parla aconseguí que li digués el número del telèfon des d'on trucava.
Construeix textos com en l’exercici anterior.
|
1.Els dos fugitius estan acusats de diversos robatoris a València.
2.Els dos reclusos són qualificats de perillosos per la policia.
3.Els dos individus són F.B.R., de trenta-sis anys. i MAJ., de vint-i-cinc.
4.Els dos reclusos complien presó preventiva.
5.Els dos reclusos van aconseguir fugir de I'Hospital General de València.
6.Els dos reclusos van escapar-se trencant els barrots del lavabo de la sala de judicis de I'hospital i baixant al carrer.
7. Van fer servir una cadena de llençols.
|
·
Li roben cinc quilos de joies i el seu cotxe
|
1.El mostrari de joies pesava cinc quilos.
2.Segons la declaració de C.R.F., el robatori es va produir al quilòmetre quatre de la carretera de S'Arenal. a Palma.
3.El mostrari ha estat valorat en uns quinze milions.
4.Un representant de joies va denunciar que un desconegut I'havia amenaçat amb un ganivet i li havia robat el cotxe.
5.Era un individu que duia pantalons texans i una caçadora de tela.
6.La denúncia va ser feta dijous a la guàrdia civil.
7.Dins el cotxe duia un mostrari de joies.
8.L’individu feia un metre setanta d'alçada i tenia el cabell de color castany.
|
5.A partir del següent mapa conceptual, redacta un escrit formal en què informis els companys i companyes sobre “la fotografia”
Aspectes generals Tipus de càmera
|
|
|
